EDUCAR EN LA DIGNITAT
Francesc Torralba. La Garriga, 27/10/2008
(Apunts de la conferència presos per Joan Soler i Amigó, amb el vistiplau del conferenciant)
Agraïment per la invitació a participar al Congrés de la Dignitat. Una mostra que la societat civil no està morta, que és capaç d'organitzar-se, de pensar a fons i de difondre pensaments i valors.
LA PARAULA DIGNITAT
El tema de l'educació en la dignitat és un dels que més l'han interessat i preocupat.
La paraula dignitat és d'una gran riquesa semàntica, des de Cicero o Lactanci a la Proclamació Universal dels Drets Humans de 1948: inherent dignity.
Tanmateix els usos del mot són sovint molt distints, i no sempre coincidents... A més, avui es fa un ús excessiu, devaluat, buit de contingut, de la dignitat. S'usa per a defensar causes diferents, fins i tot oposades.
EDUCAR EN LA DIGNITAT O EN LA INDIGNITAT
El taller d'Educar en la Dignitat pretén respondre a la pregunta: què vol dir educar en la dignitat?
D'una banda, educar de manera digna (com morir d'una manera digna, o viure dignament): de què s'ha de disposar per a poder-ho fer.
De l'altra, la forma, el caràcter de l'acte d'educar, de formar, de transmetre valors.
I, per contraposició, què seria educar indignament, no a l'alçada de l'educant. Com acceptar la bofetada, la violència verbal o física ("la letra con sangre entra"): no respecta la integritat de la persona de l'educant. Hi ha uns drets del subjecte en procés de ser educat.
També de la paraula educar se'n fa usos diferents, no coincidents: què vol dir ser educador? és diferent de ser pare o mare (fet biològic), però ser pare o mare comporta un deure inherent: educar.
QUÈ VOL DIR EDUCAR
Torralba proposa un concepte d'educació com a punt de partida: educar una persona és un procés en el qual es desenvolupen totes les dimensions del seu ésser al màxim grau. Si només es desenvolupa una dimensió, o no totes, l'educació no està garantida; si les altres dimensions no es desenvolupen, no es donarà una educació digna. Educar dignament no pot mutilar ni atrofiar cap de les dimensions de l'educació.
El procés d'educar implica l'educador (excel·lència, qualitat), l'educant, i l'entorn, que facilita o dificulta, que enforteix o no, que intoxica o afavoreix, incloent o no el reconeixement, la valoració, l'aplaudiment. Vivim en una societat deseducadora, que dignifica o malbarata. Un país petit no es pot permetre de malbaratar les seves possibilitats.
Educar és com fer créixer unes llavors, tenir-ne cura, regant, vetllant per l'entorn, per tal que les llavors donin fruit. La llavor més poderosa llençada sobre el quitrà no fruita, però si hi ha una escletxa, si hi ha aigua, pot germinar. Serien les mínimes condicions. Però educar és procurar les òptimes condicions.
QUATRE DIMENSIONS BÀSIQUES
Torralba estableix quatre dimensions bàsiques a desenvolupar a través de l'educació: corporal, psicològica, interpersonal i social, i espiritual. Si no s'atenen les quatre, es tracta d'un sistema reduccionista, que no educa dignament. Això no vol pas dir que l'escola ho hagi de fer tot, però ha de vetllar perquè es desenvolupin les quatre dimensions.
Dimensió corporal
El sentit de la vulnerabilitat del cos, que ha de ser cuidat, estimat, protegit, desenvolupat. Educar la saviesa del propi cos, dels seus límits (velocitat, pràctiques sexuals promíscues, ingestió de productes que creen dependència i destrueixen la persona) i de les seves possibilitats. Tenir cura del propi cos, i del cos de l'altre. La saviesa del propi cos inclou els aliments, els desplaçaments, etc.
Educar el cos vol dir desenvolupar la intel·ligència corporal o cinestèsica; expressar corporalment els sentiments, les emocions, les idees.
Per l'entorn, el cos és sovint una mercaderia. Idolatra models de cossos anorèxics, models estètics malaltissos.
També inclou tenir cura del cos de l'altre, respectar la seva corporeïtat: si és jove o gran (deixar passar, deixar seure els grans, malalts, etc.), si són de gèneres diferents, etc.
Dimensió psicològica
Una vida mental i emocional sana. Expressar les emocions, canalitzar les emocions negatives (no reprimir-les). Avui es dóna un gran descontrol emocional, molta violència de gènere i domèstica. Per incapacitat de control emocional, per manca d'autodomini emocional.
La dimensió spicològica inclou el desenvolupament de les capacitats mentals, la res cogitans que deia Descartes. Balmes deia que "l'educador ha d'ensenyar a pensar bé": la intel·ligència, la imaginació, la memòria (avui oblidada i menystinguda, que porta a una pobresa mental, a tenir pocs recursos per expressar-se, per comprendre o entendre: sense un poeta, com et salvaràs d'un naufragi? com diràs l'amor, el dolor envers la mort?).
No s'educa la intel·ligència emocional. La capacitat d'expressar emocions, de canalitzar les emocions negatives (ira, odi, enveja, etc.), on abocar-les? on desaiguar-les? No perdre el control emocional.
Dimensió social i interpersonal
No ser indiferent als altres. Combatre l'individualisme, l'atomisme social, el "no és el meu problema". Cal educar la sensibilitat social: que el problema dels altres també és meu.
Hi ha gent que saben moltes coses, de bona memòria, però que no tenen sensibilitat envers els altres. Avui als curricula vitae no es demanen sols coneixements sinó capacitat de treballar en grup, com comunicar-se, com establir vincles i relacions. Sensibilitat social, sentit social. tenir relacions de qualitat envers els altres (cortesia, amabilitat, "educació"). Què passa dins un vagó de metro? I en el pati d'una escola? (el pati és un espai educatiu important: relació de sexes, d'edats, de persones, violència, ocupació de l'espai, etc.).
Dimensió espiritual
Avui als USA es parla de la spiritual intelligence, de la intel·ligència espiritualment sensible, espiritualment profunda.
Espiritual no vol dir religiosa. Una intel·ligència espiritual pot comportar expressions o articulacions molt diferents. Pot haver-hi una espiritualitat gnòstica, atea. L'espiritualitat és cada vegada més reivindicada pels ateus. El llibre L'ànima de l'ateisme d'August Comte-Sponville tracta d'una espiritualitat sense Déu: ha tingut una gran difusió. L'espiritualitat fa les persones més riques, sensibles, complexes, profundes.
Aquí es dóna una contaminació entre religió i política. Mentre que a països com Quebec ja es reivindica l'educació de l'espiritualitat a les escoles públiques. L'educació del sentit espiritual. No basten les altres intel·ligències, cal afegir-hi aquesta. És fer-se preguntes sobre el per a què de les coses. Anar cap a un projecte espiritual. Desenvolupar la capacitat de transcendir, d'anar més enllà de si mateix, de l'immediat, del que és simplement útil, d'estimar més, de conèixer més. Què hi ha més enllà.
Comporta una sensibilitat envers l'ètica, i l'estètica, envers les fites i aportacions de les grans religions. L'experiència estètica (el cas del síndrome de Stendhal envers l'excés de bellesa de Florència, reacció de la seva enorme sensibilitat estètica). Envers l'art, la musica, la natura... Dostoievski: "La bellesa és el que salva el món". Només per aquesta visió de bellesa val la pena de néixer. Bellesa i bondat es troben, van juntes.
Educar en la dignitat vol dir desenvolupar aquestes dimensions al màxim.
Qui educa espiritualment? L'entorn és molt important. La TV- deixalla emet programes intolerables estèticament, sovint de màxima audiència. La TV pública té una gran responsabilitat en aquest camp.
Hem de superar la teoria del boc expiatori, de carregar les responsabilitats i les culpes als altres.
No podem delegar la funció educadora a l'àvia, a la cangur. Els pares, els mestres, hem de fer una autocrítica a fons. La culpa no és dels altres: hi ha una corresponsabilitat asimètrica: no tots tenim la mateixa responsabilitat ni en el mateix grau, però l'hem de compartir amb els altres agents educadors. Els principals són el pare i la mare.
COL·LOQUI
En Xevi Martí, mestre a Vic, és presentat com a cap del taller d'Educar en la dignitat. Informa que ja són 7 o 8 participants. Insisteix en la conveniència de crear un blog on tothom pugui participar.
Les intervencions dels assistents apunten els següents temes:
1. La societat canvia tant i tan de pressa que els pares ja no tenen referents ni models per educar els propis fills.
2. La TV ja ens dóna fets els temes de conversa i d'interès.
3. La pau, com se situaria en aquesta educació de la dignitat?
4. És important saber dir "no" i tancar la TV quan no ens interessa. I educar a saber dir "no".
5. S'interessa sobre l'educació de l'espiritualitat.
6. L'ensenyament laic compleix aquesta educació en la dignitat? No és fàcil educar havent-hi pares i mares amb molts dèficits o amb comportaments desfavorables a la dignitat personal i social.
7. Els fills no sols miren la TV, sinó que es tanquen a l'habitació i manegen jocs d'internet. Situació amb molt més risc.
8. Importància i valor de la lectura en la família.
9. Es pot donar una estètica sense ètica?
Les respostes de Francesc Torralba, per a cada un dels temes plantejats pels assistents:
1. Es dóna un canvi de costums i d'utillatges en què sovint els pares són analfabets funcionals i es troben en inferioritat de condicions envers els fills. Davant la xarxa, el chat... com entrar els pares en aquesta esfera?
Davant d'això cal enfortir, desenvolupar, dignificar i finançar
les escoles de pares i mares.
2. Que la TV marqui les converses indica la buidor de continguts i temes en què ens movem. Cal educar la capacitat de discernir, de triar. La TV hauria de col·laborar a educar: almenys la pública, hi té una gran responsabilitat.
3. La pau és un valor o un concepte transversal a les quatre dimensions exposades. Inclou la pau amb el cos, la pau emocional... a més de l'educació per a la pau.
4. A les múltiples intel·ligències de què es parla avui, cal afegir-hi l'educació de l'espiritualitat. Preguntar-se el sentit de les coses, prendre distància per a poder preguntar-nos què fem en aquest món. Els filòsofs, poetes, artites ens hi poden ajudar molt.
5. L'ensenyament laic, si contempla les quatre dimensions és digne. A diferència d'un ensenyament laicista, en la mesura que talla o mutila la dimensió espiritial de la persona.
6. Els factors externs són molt importats: l'entorn pot malbaratar la tasca educadora. ¿Com la societat pot crear esferes alternatives quan fallen els educadors i els entorns?
7. Aquesta transició de TV a internet és greu. La TV passa pel Consell Audiovisual de Catalunya, pel que fa a horaris, a continguts, etc. Però a la xarxa tot s'hi val, és transnacional, els infants i adolescents ho poden veure tot abans de tenir capacitat de digerir-ho. Robar la innocència. Un món sense brúixola. La síndrome de la casa buida i connectats a la xarxa. Com acompanyem i tutoritzem els nois?
8. La importància de la lectura és ben clara.
9. Ètica i estètica són u. J.M. Valverde deia que no hi ha estètica sense ètica. Bellesa i bondat en el fons són el mateix. L'expressió "una persona molt maca" ho expressa ben clar: "maca" té sentit de bona. Aquí enllaçaríem amb Plató, i amb Wittgenstein.
Francesc Torralba. La Garriga, 27/10/2008
(Apunts de la conferència presos per Joan Soler i Amigó, amb el vistiplau del conferenciant)
Agraïment per la invitació a participar al Congrés de la Dignitat. Una mostra que la societat civil no està morta, que és capaç d'organitzar-se, de pensar a fons i de difondre pensaments i valors.
LA PARAULA DIGNITAT
El tema de l'educació en la dignitat és un dels que més l'han interessat i preocupat.
La paraula dignitat és d'una gran riquesa semàntica, des de Cicero o Lactanci a la Proclamació Universal dels Drets Humans de 1948: inherent dignity.
Tanmateix els usos del mot són sovint molt distints, i no sempre coincidents... A més, avui es fa un ús excessiu, devaluat, buit de contingut, de la dignitat. S'usa per a defensar causes diferents, fins i tot oposades.
EDUCAR EN LA DIGNITAT O EN LA INDIGNITAT
El taller d'Educar en la Dignitat pretén respondre a la pregunta: què vol dir educar en la dignitat?
D'una banda, educar de manera digna (com morir d'una manera digna, o viure dignament): de què s'ha de disposar per a poder-ho fer.
De l'altra, la forma, el caràcter de l'acte d'educar, de formar, de transmetre valors.
I, per contraposició, què seria educar indignament, no a l'alçada de l'educant. Com acceptar la bofetada, la violència verbal o física ("la letra con sangre entra"): no respecta la integritat de la persona de l'educant. Hi ha uns drets del subjecte en procés de ser educat.
També de la paraula educar se'n fa usos diferents, no coincidents: què vol dir ser educador? és diferent de ser pare o mare (fet biològic), però ser pare o mare comporta un deure inherent: educar.
QUÈ VOL DIR EDUCAR
Torralba proposa un concepte d'educació com a punt de partida: educar una persona és un procés en el qual es desenvolupen totes les dimensions del seu ésser al màxim grau. Si només es desenvolupa una dimensió, o no totes, l'educació no està garantida; si les altres dimensions no es desenvolupen, no es donarà una educació digna. Educar dignament no pot mutilar ni atrofiar cap de les dimensions de l'educació.
El procés d'educar implica l'educador (excel·lència, qualitat), l'educant, i l'entorn, que facilita o dificulta, que enforteix o no, que intoxica o afavoreix, incloent o no el reconeixement, la valoració, l'aplaudiment. Vivim en una societat deseducadora, que dignifica o malbarata. Un país petit no es pot permetre de malbaratar les seves possibilitats.
Educar és com fer créixer unes llavors, tenir-ne cura, regant, vetllant per l'entorn, per tal que les llavors donin fruit. La llavor més poderosa llençada sobre el quitrà no fruita, però si hi ha una escletxa, si hi ha aigua, pot germinar. Serien les mínimes condicions. Però educar és procurar les òptimes condicions.
QUATRE DIMENSIONS BÀSIQUES
Torralba estableix quatre dimensions bàsiques a desenvolupar a través de l'educació: corporal, psicològica, interpersonal i social, i espiritual. Si no s'atenen les quatre, es tracta d'un sistema reduccionista, que no educa dignament. Això no vol pas dir que l'escola ho hagi de fer tot, però ha de vetllar perquè es desenvolupin les quatre dimensions.
Dimensió corporal
El sentit de la vulnerabilitat del cos, que ha de ser cuidat, estimat, protegit, desenvolupat. Educar la saviesa del propi cos, dels seus límits (velocitat, pràctiques sexuals promíscues, ingestió de productes que creen dependència i destrueixen la persona) i de les seves possibilitats. Tenir cura del propi cos, i del cos de l'altre. La saviesa del propi cos inclou els aliments, els desplaçaments, etc.
Educar el cos vol dir desenvolupar la intel·ligència corporal o cinestèsica; expressar corporalment els sentiments, les emocions, les idees.
Per l'entorn, el cos és sovint una mercaderia. Idolatra models de cossos anorèxics, models estètics malaltissos.
També inclou tenir cura del cos de l'altre, respectar la seva corporeïtat: si és jove o gran (deixar passar, deixar seure els grans, malalts, etc.), si són de gèneres diferents, etc.
Dimensió psicològica
Una vida mental i emocional sana. Expressar les emocions, canalitzar les emocions negatives (no reprimir-les). Avui es dóna un gran descontrol emocional, molta violència de gènere i domèstica. Per incapacitat de control emocional, per manca d'autodomini emocional.
La dimensió spicològica inclou el desenvolupament de les capacitats mentals, la res cogitans que deia Descartes. Balmes deia que "l'educador ha d'ensenyar a pensar bé": la intel·ligència, la imaginació, la memòria (avui oblidada i menystinguda, que porta a una pobresa mental, a tenir pocs recursos per expressar-se, per comprendre o entendre: sense un poeta, com et salvaràs d'un naufragi? com diràs l'amor, el dolor envers la mort?).
No s'educa la intel·ligència emocional. La capacitat d'expressar emocions, de canalitzar les emocions negatives (ira, odi, enveja, etc.), on abocar-les? on desaiguar-les? No perdre el control emocional.
Dimensió social i interpersonal
No ser indiferent als altres. Combatre l'individualisme, l'atomisme social, el "no és el meu problema". Cal educar la sensibilitat social: que el problema dels altres també és meu.
Hi ha gent que saben moltes coses, de bona memòria, però que no tenen sensibilitat envers els altres. Avui als curricula vitae no es demanen sols coneixements sinó capacitat de treballar en grup, com comunicar-se, com establir vincles i relacions. Sensibilitat social, sentit social. tenir relacions de qualitat envers els altres (cortesia, amabilitat, "educació"). Què passa dins un vagó de metro? I en el pati d'una escola? (el pati és un espai educatiu important: relació de sexes, d'edats, de persones, violència, ocupació de l'espai, etc.).
Dimensió espiritual
Avui als USA es parla de la spiritual intelligence, de la intel·ligència espiritualment sensible, espiritualment profunda.
Espiritual no vol dir religiosa. Una intel·ligència espiritual pot comportar expressions o articulacions molt diferents. Pot haver-hi una espiritualitat gnòstica, atea. L'espiritualitat és cada vegada més reivindicada pels ateus. El llibre L'ànima de l'ateisme d'August Comte-Sponville tracta d'una espiritualitat sense Déu: ha tingut una gran difusió. L'espiritualitat fa les persones més riques, sensibles, complexes, profundes.
Aquí es dóna una contaminació entre religió i política. Mentre que a països com Quebec ja es reivindica l'educació de l'espiritualitat a les escoles públiques. L'educació del sentit espiritual. No basten les altres intel·ligències, cal afegir-hi aquesta. És fer-se preguntes sobre el per a què de les coses. Anar cap a un projecte espiritual. Desenvolupar la capacitat de transcendir, d'anar més enllà de si mateix, de l'immediat, del que és simplement útil, d'estimar més, de conèixer més. Què hi ha més enllà.
Comporta una sensibilitat envers l'ètica, i l'estètica, envers les fites i aportacions de les grans religions. L'experiència estètica (el cas del síndrome de Stendhal envers l'excés de bellesa de Florència, reacció de la seva enorme sensibilitat estètica). Envers l'art, la musica, la natura... Dostoievski: "La bellesa és el que salva el món". Només per aquesta visió de bellesa val la pena de néixer. Bellesa i bondat es troben, van juntes.
Educar en la dignitat vol dir desenvolupar aquestes dimensions al màxim.
Qui educa espiritualment? L'entorn és molt important. La TV- deixalla emet programes intolerables estèticament, sovint de màxima audiència. La TV pública té una gran responsabilitat en aquest camp.
Hem de superar la teoria del boc expiatori, de carregar les responsabilitats i les culpes als altres.
No podem delegar la funció educadora a l'àvia, a la cangur. Els pares, els mestres, hem de fer una autocrítica a fons. La culpa no és dels altres: hi ha una corresponsabilitat asimètrica: no tots tenim la mateixa responsabilitat ni en el mateix grau, però l'hem de compartir amb els altres agents educadors. Els principals són el pare i la mare.
COL·LOQUI
En Xevi Martí, mestre a Vic, és presentat com a cap del taller d'Educar en la dignitat. Informa que ja són 7 o 8 participants. Insisteix en la conveniència de crear un blog on tothom pugui participar.
Les intervencions dels assistents apunten els següents temes:
1. La societat canvia tant i tan de pressa que els pares ja no tenen referents ni models per educar els propis fills.
2. La TV ja ens dóna fets els temes de conversa i d'interès.
3. La pau, com se situaria en aquesta educació de la dignitat?
4. És important saber dir "no" i tancar la TV quan no ens interessa. I educar a saber dir "no".
5. S'interessa sobre l'educació de l'espiritualitat.
6. L'ensenyament laic compleix aquesta educació en la dignitat? No és fàcil educar havent-hi pares i mares amb molts dèficits o amb comportaments desfavorables a la dignitat personal i social.
7. Els fills no sols miren la TV, sinó que es tanquen a l'habitació i manegen jocs d'internet. Situació amb molt més risc.
8. Importància i valor de la lectura en la família.
9. Es pot donar una estètica sense ètica?
Les respostes de Francesc Torralba, per a cada un dels temes plantejats pels assistents:
1. Es dóna un canvi de costums i d'utillatges en què sovint els pares són analfabets funcionals i es troben en inferioritat de condicions envers els fills. Davant la xarxa, el chat... com entrar els pares en aquesta esfera?
Davant d'això cal enfortir, desenvolupar, dignificar i finançar
les escoles de pares i mares.
2. Que la TV marqui les converses indica la buidor de continguts i temes en què ens movem. Cal educar la capacitat de discernir, de triar. La TV hauria de col·laborar a educar: almenys la pública, hi té una gran responsabilitat.
3. La pau és un valor o un concepte transversal a les quatre dimensions exposades. Inclou la pau amb el cos, la pau emocional... a més de l'educació per a la pau.
4. A les múltiples intel·ligències de què es parla avui, cal afegir-hi l'educació de l'espiritualitat. Preguntar-se el sentit de les coses, prendre distància per a poder preguntar-nos què fem en aquest món. Els filòsofs, poetes, artites ens hi poden ajudar molt.
5. L'ensenyament laic, si contempla les quatre dimensions és digne. A diferència d'un ensenyament laicista, en la mesura que talla o mutila la dimensió espiritial de la persona.
6. Els factors externs són molt importats: l'entorn pot malbaratar la tasca educadora. ¿Com la societat pot crear esferes alternatives quan fallen els educadors i els entorns?
7. Aquesta transició de TV a internet és greu. La TV passa pel Consell Audiovisual de Catalunya, pel que fa a horaris, a continguts, etc. Però a la xarxa tot s'hi val, és transnacional, els infants i adolescents ho poden veure tot abans de tenir capacitat de digerir-ho. Robar la innocència. Un món sense brúixola. La síndrome de la casa buida i connectats a la xarxa. Com acompanyem i tutoritzem els nois?
8. La importància de la lectura és ben clara.
9. Ètica i estètica són u. J.M. Valverde deia que no hi ha estètica sense ètica. Bellesa i bondat en el fons són el mateix. L'expressió "una persona molt maca" ho expressa ben clar: "maca" té sentit de bona. Aquí enllaçaríem amb Plató, i amb Wittgenstein.
No hay comentarios:
Publicar un comentario