Frases per a la reflexió,a partir del llibre d’Amartya Sen Identidad y violencia. La ilusión del destino. Katz Editores, Buenos Aires, 2007.
...”som diversament diferents”. L’esperança que en el món actual hi hagi harmonia resideix en gran mesura en una major comprensió de les pluralitats de la identitat humana i en el reconeixement que aquestes identitats es superposen i actuen en contra d’una separació estricta al llarg d’una única línia rígida de divisió impenetrable... la desorganització conceptual contribueix d’una manera significativa a la confusió i la barbàrie que veiem al nostre voltant (Amartya Sen, p. 12 )...Les possibilitats que hi hagi pau en el món contemporani bé poden estar en el reconeixement de la pluralitat de les nostres filiacions i en l’ús del raonament que ens mostra que som habitants comuns d’un món més ampli... Necessitem comprendre amb lucidesa la importància de la llibertat que podem tenir per decidir les nostres prioritats... (Amartya Sen, p. 17 ).
La violència es fomenta per mitjà de la imposició d’identitats singulars i bel·ligerants en gent crèdula, abanderada darrera de notables artífexs del terror (Amartya Sen, p. 24)...El que s’anomena “terrorisme islàmic” en el confús vocabulari de la política global...apunta a redefinir l’islam.... No és necessari que la religió d’una persona sigui la seva identitat abraçadora i exclusiva...és possible que un musulmà adopti una opinió confrontativa i un altre sigui summament tolerant. Per evitar confusions s’ha de distingir entre la història islàmica i la història musulmana(Amartya Sen, p. 39).
...els conflictes moderns són interpretats com enemistats “inveterades” ...com a resultat l’enfocament “civilitzacional” sobre els conflictes contemporanis representa una important barrera intel·lectual davant la possibilitat de posar l’atenció deguda a les politiques actuals i investigar els processos i la dinàmica de la incitació a la violència contemporània (Amartya Sen, p. 72 )...La violència en el món sovint està sembrada per la ignorància i la confusió i també per les injustícies desateses (Amartya Sen, p. 115).
L’actitud psicològica general dels colonitzadors va generar en els pobles sotmesos un fort sentiment d’humiliació i la imposició d’un sentiment d’inferioritat...la funció de la humiliació mereix tanta atenció com la influència de l’asimetria econòmica i política imposada (Amartya Sen, p. 122 )... Són devastadors els efectes de la humiliació de vides humanes... la destrucció de la confiança social de la que depenen tantes altres coses (Amartya Sen, p. 123 ).
...així com l’educació exerceix influència sobre la cultura, la cultura prèvia pot tenir cert impacte en les politiques educacionals...però també és important considerar que la naturalesa interactiva del contacte amb altres països i el coneixement de les seves experiències poden tenir grans efectes pràctics. (Amartya Sen, p. 152)... Finalment hem de distingir entre “llibertat cultural” i la de “valorar la conservació cultural” que s’ha convertit en la gran retòrica del multiculturalisme. (Amartya Sen, p. 157) ...El multiculturalisme ha guanyat terreny com a poderós “eslògan” al·legant que això és el que exigeix la llibertat cultural... La imparcialitat del multiculturalisme hauria d’ésser jutjada pel modus en que “es deixa tranquil·les” a les persones de diferents orígens o per oferir-los oportunitats socials d’educació i participació en la societat civil i en els processos polítics i econòmics del país perquè puguin escollir (Amartya Sen, p. 202 ) El multiculturalisme no pot anul·lar el dret d’una persona a participar en la societat civil , a ésser part de la política nacional o a portar una vida socialment no conformista... el multiculturalisme no pot portar automàticament a donar prioritat als dictats de la cultura tradicional per sobre de tots el demés.. (Amartya Sen, p. 211)... Existeix una veritable necessitat de repensar la qüestió del multiculturalisme per evitar la confusió conceptual respecte de la identitat social i també per a resistir l’explotació intencional de la divisió que aquesta confusió conceptual permet i inclús en certa mesura esperona...s’ha d’evitar la confusió entre el multiculturalisme i la llibertat cultural ,per una banda, i el monoculturalisme plural i el separatisme basat en la fe, per l’altre. Una nació no pot veure’s com una col·lecció de segments aïllats...ni com una federació nacional d’identitats ètniques religioses (Amartya Sen, p. 220).
Entre altres coses la llibertat cultural pot incloure la llibertat de qüestionar l’aprovació automàtica de les tradicions passades quan les persones troben una raó per canviar la seva forma de vida(Amartya Sen, p. 158) ...la diversitat cultural pot incrementar-se si es permet i s’anima als individus a viure de la manera que escollirien segons els seus propis valors (en lloc d’estar restringits a una tradició) (Amartya Sen, p. 159 )... Advocar per la diversitat cultural sobre la base que és allò que han heretat els diferents grups d’individus, no és, evidentment, un argument basat en la llibertat cultural... Es obvi que néixer en una cultura particular no és un exercici de llibertat cultural i la preservació d’una cosa que marca un individu simplement per naixement difícilment sigui, en sí mateix, un acte de llibertat. (Amartya Sen, p. 161).
...és una equivocació considerar les privacions i les vides empobrides com a càstig de la globalització i no com els fracassos dels acords socials, politics i econòmics que són companys contingents i no ineludibles de l’apropament global (Amartya Sen, p. 166). El progrés de les condicions de vida dels pobres del món podria accelerar-se si no se’ls impedeix tenir accés als avantatges de la tecnologia actual, a la valuosa oportunitat del comerç i de l’intercanvi i als beneficis socials i econòmics de viure en societats obertes en lloc de societats tancades (Amartya Sen, p. 177).
Plantejar qüestions sèries sobre la globalització i la naturalesa de l’economia global pot ser una aportació dialèctica molt constructiva... Ja que la democràcia consisteix bàsicament en el raonament públic, els debats generals per aquests “dubtes globals” poden considerar-se aportacions elementals, però possiblement importants, per a la pràctica d’alguna forma (necessàriament primitiva) de democràcia global (Amartya Sen, p. 167 )...La globalització no és un concepte ben definit del tot... sota aquest títol es col·loca una multitud d’interaccions globals que varia des de l’expansió d’influències culturals i científiques a través de les fronteres, fins l’ampliació de les relacions econòmiques i comercials de tot el món (Amartya Sen, p. 169).
L’educació no consisteix només en aconseguir que els nens es submergeixin en un ethos antic i heretat. També es tracta d’ajudar-los a desenvolupar la capacitat de raonar pel que fa a les noves decisions que qualsevol adult haurà de prendre. La finalitat important no és aconseguir una “paritat” estereotipada en relació als antics britànics i les seves velles escoles religioses sinó trobar les maneres de millorar la capacitat dels nens de viure “vides possibles de ser discutides” al mateix temps que creixen en un país integrat (Amartya Sen, p. 215).
En el món contemporani hi ha una imperiosa necessitat de formular preguntes... també respecte els valors, l’ètica i el sentit de pertinença que donen forma a la nostra concepció d’un món global. En una concepció no “singularista” de la identitat humana, la participació en aquests assumptes no necessariament ha d’exigir que les nostres lleialtats nacionals i locals siguin totalment “reemplaçades” per un sentit global de pertinença...de fet la identitat global pot començar a construir-se només si no es descarten les nostres altres lleialtats (Amartya Sen, p. 244).
La violència es fomenta per mitjà de la imposició d’identitats singulars i bel·ligerants en gent crèdula, abanderada darrera de notables artífexs del terror (Amartya Sen, p. 24)...El que s’anomena “terrorisme islàmic” en el confús vocabulari de la política global...apunta a redefinir l’islam.... No és necessari que la religió d’una persona sigui la seva identitat abraçadora i exclusiva...és possible que un musulmà adopti una opinió confrontativa i un altre sigui summament tolerant. Per evitar confusions s’ha de distingir entre la història islàmica i la història musulmana(Amartya Sen, p. 39).
...els conflictes moderns són interpretats com enemistats “inveterades” ...com a resultat l’enfocament “civilitzacional” sobre els conflictes contemporanis representa una important barrera intel·lectual davant la possibilitat de posar l’atenció deguda a les politiques actuals i investigar els processos i la dinàmica de la incitació a la violència contemporània (Amartya Sen, p. 72 )...La violència en el món sovint està sembrada per la ignorància i la confusió i també per les injustícies desateses (Amartya Sen, p. 115).
L’actitud psicològica general dels colonitzadors va generar en els pobles sotmesos un fort sentiment d’humiliació i la imposició d’un sentiment d’inferioritat...la funció de la humiliació mereix tanta atenció com la influència de l’asimetria econòmica i política imposada (Amartya Sen, p. 122 )... Són devastadors els efectes de la humiliació de vides humanes... la destrucció de la confiança social de la que depenen tantes altres coses (Amartya Sen, p. 123 ).
...així com l’educació exerceix influència sobre la cultura, la cultura prèvia pot tenir cert impacte en les politiques educacionals...però també és important considerar que la naturalesa interactiva del contacte amb altres països i el coneixement de les seves experiències poden tenir grans efectes pràctics. (Amartya Sen, p. 152)... Finalment hem de distingir entre “llibertat cultural” i la de “valorar la conservació cultural” que s’ha convertit en la gran retòrica del multiculturalisme. (Amartya Sen, p. 157) ...El multiculturalisme ha guanyat terreny com a poderós “eslògan” al·legant que això és el que exigeix la llibertat cultural... La imparcialitat del multiculturalisme hauria d’ésser jutjada pel modus en que “es deixa tranquil·les” a les persones de diferents orígens o per oferir-los oportunitats socials d’educació i participació en la societat civil i en els processos polítics i econòmics del país perquè puguin escollir (Amartya Sen, p. 202 ) El multiculturalisme no pot anul·lar el dret d’una persona a participar en la societat civil , a ésser part de la política nacional o a portar una vida socialment no conformista... el multiculturalisme no pot portar automàticament a donar prioritat als dictats de la cultura tradicional per sobre de tots el demés.. (Amartya Sen, p. 211)... Existeix una veritable necessitat de repensar la qüestió del multiculturalisme per evitar la confusió conceptual respecte de la identitat social i també per a resistir l’explotació intencional de la divisió que aquesta confusió conceptual permet i inclús en certa mesura esperona...s’ha d’evitar la confusió entre el multiculturalisme i la llibertat cultural ,per una banda, i el monoculturalisme plural i el separatisme basat en la fe, per l’altre. Una nació no pot veure’s com una col·lecció de segments aïllats...ni com una federació nacional d’identitats ètniques religioses (Amartya Sen, p. 220).
Entre altres coses la llibertat cultural pot incloure la llibertat de qüestionar l’aprovació automàtica de les tradicions passades quan les persones troben una raó per canviar la seva forma de vida(Amartya Sen, p. 158) ...la diversitat cultural pot incrementar-se si es permet i s’anima als individus a viure de la manera que escollirien segons els seus propis valors (en lloc d’estar restringits a una tradició) (Amartya Sen, p. 159 )... Advocar per la diversitat cultural sobre la base que és allò que han heretat els diferents grups d’individus, no és, evidentment, un argument basat en la llibertat cultural... Es obvi que néixer en una cultura particular no és un exercici de llibertat cultural i la preservació d’una cosa que marca un individu simplement per naixement difícilment sigui, en sí mateix, un acte de llibertat. (Amartya Sen, p. 161).
...és una equivocació considerar les privacions i les vides empobrides com a càstig de la globalització i no com els fracassos dels acords socials, politics i econòmics que són companys contingents i no ineludibles de l’apropament global (Amartya Sen, p. 166). El progrés de les condicions de vida dels pobres del món podria accelerar-se si no se’ls impedeix tenir accés als avantatges de la tecnologia actual, a la valuosa oportunitat del comerç i de l’intercanvi i als beneficis socials i econòmics de viure en societats obertes en lloc de societats tancades (Amartya Sen, p. 177).
Plantejar qüestions sèries sobre la globalització i la naturalesa de l’economia global pot ser una aportació dialèctica molt constructiva... Ja que la democràcia consisteix bàsicament en el raonament públic, els debats generals per aquests “dubtes globals” poden considerar-se aportacions elementals, però possiblement importants, per a la pràctica d’alguna forma (necessàriament primitiva) de democràcia global (Amartya Sen, p. 167 )...La globalització no és un concepte ben definit del tot... sota aquest títol es col·loca una multitud d’interaccions globals que varia des de l’expansió d’influències culturals i científiques a través de les fronteres, fins l’ampliació de les relacions econòmiques i comercials de tot el món (Amartya Sen, p. 169).
L’educació no consisteix només en aconseguir que els nens es submergeixin en un ethos antic i heretat. També es tracta d’ajudar-los a desenvolupar la capacitat de raonar pel que fa a les noves decisions que qualsevol adult haurà de prendre. La finalitat important no és aconseguir una “paritat” estereotipada en relació als antics britànics i les seves velles escoles religioses sinó trobar les maneres de millorar la capacitat dels nens de viure “vides possibles de ser discutides” al mateix temps que creixen en un país integrat (Amartya Sen, p. 215).
En el món contemporani hi ha una imperiosa necessitat de formular preguntes... també respecte els valors, l’ètica i el sentit de pertinença que donen forma a la nostra concepció d’un món global. En una concepció no “singularista” de la identitat humana, la participació en aquests assumptes no necessariament ha d’exigir que les nostres lleialtats nacionals i locals siguin totalment “reemplaçades” per un sentit global de pertinença...de fet la identitat global pot començar a construir-se només si no es descarten les nostres altres lleialtats (Amartya Sen, p. 244).
Rosa Vergès i Clemente
No hay comentarios:
Publicar un comentario